Biografia

Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).

Va nàixer a Reggio de l'Emília, on el seu pare Niccolò Ariosto era comandant de la ciutadella. Ludovico va mostrar des de ben aviat un gran interès per la poesia, però va ser obligat pel seu pare a estudiar Dret. Després de cinc anys d'estudis, se li va permetre llegir els clàssics sota la tutel·la de Gregorio da Spoleto. Però després d'un breu període d'estudi dels millors autors en llatí, i havent d'anar-se'n a França com a tutor de Francesc I Sforza, Gregorio va aconsellar Ariosto que continués amb el grec, consell que Ariosto va seguir.

Poc després, en morir el seu pare, va haver de deixar les seves ocupacions literàries i fer-se càrrec de la família, la situació de la qual era ben precària, i mantenir els seus nou germans i germanes, un dels quals es trobava esguerrat. No obstant això, en aquest període va tenir temps d'escriure algunes comèdies en prosa i algunes peces de poesia.

Algunes de les seves obres van atreure l'atenció del cardenal Ippolito d'Este, que va mantindre el jove poeta sota la seva protecció, i el va anomenar gentilhome de la seva casa. Tot i això, l'agraïment que va rebre del cardenal per la seva obra Orland Furiós, dedicada a ell, va ser poca. El poeta es va queixar i els diners que va rebre no van ser per la seva poesia, sinó pel seu treball com a missatger. 

Posteriorment, Ariosto va tenir alguns problemes amb el cardenal, que el considerava un simple esclau a un preu molt baix. La seva relació va acabar quan el cardenal va marxar a Hongria el 1518.

El germà del cardenal, Alfonso, duc de Ferrara, va prendre des d'aleshores al poeta sota el seu patronatge. Això va ser, però, un simple acte de justícia, ja que Ariosto ja s'havia distingit com a diplomàtic, principalment arran de dues visites a Roma actuant com a ambaixador davant del Papa Juli II. La fatiga d'un d'aquells feixucs viatges li va provocar una malaltia de la que mai no es va recuperar totalment, i en la segona missió va estar a punt de ser assassinat per ordre del Papa, en un temps en què aquest es trobava enfrontat al duc de Ferrara.

L'any 1508 va aparèixer la seva peça teatral Cassaria i l'any següent I Suppositi.

El 1516. la primera versió de l'Orland Furiós, en quaranta cants, va ser publicada a Pàdua. La tercera i última versió, en quaranta-cinc cants, va aparèixer el 8 de setembre de 1532.

Va morir d’una malaltia de llanguiment , l’any 1533 a la edat de 59 anys.