Biografia

Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).

Va nàixer a Reggio de l'Emília, on el seu pare Niccolò Ariosto era comandant de la ciutadella. Ludovico va mostrar des de ben aviat un gran interès per la poesia, però va ser obligat pel seu pare a estudiar Dret. Després de cinc anys d'estudis, se li va permetre llegir els clàssics sota la tutel·la de Gregorio da Spoleto. Però després d'un breu període d'estudi dels millors autors en llatí, i havent d'anar-se'n a França com a tutor de Francesc I Sforza, Gregorio va aconsellar Ariosto que continués amb el grec, consell que Ariosto va seguir.

Poc després, en morir el seu pare, va haver de deixar les seves ocupacions literàries i fer-se càrrec de la família, la situació de la qual era ben precària, i mantenir els seus nou germans i germanes, un dels quals es trobava esguerrat. No obstant això, en aquest període va tenir temps d'escriure algunes comèdies en prosa i algunes peces de poesia.

Algunes de les seves obres van atreure l'atenció del cardenal Ippolito d'Este, que va mantindre el jove poeta sota la seva protecció, i el va anomenar gentilhome de la seva casa. Tot i això, l'agraïment que va rebre del cardenal per la seva obra Orland Furiós, dedicada a ell, va ser poca. El poeta es va queixar i els diners que va rebre no van ser per la seva poesia, sinó pel seu treball com a missatger. 

Posteriorment, Ariosto va tenir alguns problemes amb el cardenal, que el considerava un simple esclau a un preu molt baix. La seva relació va acabar quan el cardenal va marxar a Hongria el 1518.

El germà del cardenal, Alfonso, duc de Ferrara, va prendre des d'aleshores al poeta sota el seu patronatge. Això va ser, però, un simple acte de justícia, ja que Ariosto ja s'havia distingit com a diplomàtic, principalment arran de dues visites a Roma actuant com a ambaixador davant del Papa Juli II. La fatiga d'un d'aquells feixucs viatges li va provocar una malaltia de la que mai no es va recuperar totalment, i en la segona missió va estar a punt de ser assassinat per ordre del Papa, en un temps en què aquest es trobava enfrontat al duc de Ferrara.

L'any 1508 va aparèixer la seva peça teatral Cassaria i l'any següent I Suppositi.

El 1516. la primera versió de l'Orland Furiós, en quaranta cants, va ser publicada a Pàdua. La tercera i última versió, en quaranta-cinc cants, va aparèixer el 8 de setembre de 1532.

Va morir d’una malaltia de llanguiment , l’any 1533 a la edat de 59 anys.

El Renaixement italià

Ludovico Ariosto és un dels escriptors més representatius del Renaixement italià. Aquest moviment s'inicia en l'era del Renaixement, un període de grans èxits i grans canvis culturals a Itàlia que s’estén des de finals del segle XIV fins al voltant del 1600, constituint la transició entre l'edat medieval i l'Europa moderna i també clàssica. 

Els orígens del moviment es poden situar a principis del segle XIV, principalment en la esfera literària, tot i que també es comença a detectar de forma notable algunes de les característiques fonamentals, com el mecenatge, l'intel·lectualisme i la curiositat per la cultura clàssica. No obstant això, molts aspectes de la cultura italiana seguiran en el seu estat medieval i el Renaixement no es desenvoluparà completament fins a finals del segle.

La paraula Renaixement té un significat explícit, que representa el renovat interès en la cultura de l'antiguitat clàssica. Els Renaixentistes consideren l'edat mitjana una etapa bàrbara i decadent, plena d'obscurantisme i irracionalitat. 

El Renaixement italià va començar a La Toscana, amb el centre a les ciutat de Florència i Siena. Després va tenir un fort impacte en Roma, que va ser ornamentada amb alguns edificis en l'estil antic, i després fortament reconstruïda pels papes del segle XVI.

Aquest moviment és ben conegut pels seus èxits culturals. Això inclou creacions literàries amb escriptors com Petrarca, Castiglione i Maquiavel, obres d'art de Miquel Àngel i Leonardo Da Vinci, i grans obres d'arquitectura, com la església de Santa María del Fiore a Florència i la Basílica de Sant Pere a Roma.

Obra

Ariosto va adquirir molta fama des d’un principi amb les seves Sàtires i després amb les seves cinc Comèdies, en les que hi ha un gran artifici poètic i verdadera força còmica, i les quals van ser representades amb èxit en repetides ocasions a la cort de Ferrara, que era llavors una de les més magnífiques d’Europa. Aquestes comèdies es comparaven, al publicar-les, amb Plaute i Terenci. La intitulada Els suposats va ser la més aplaudida i ho és encara a Itàlia.

Es va donar a conèixer també Ariosto amb alguns sonets, madrigals, balades, cançons, etc. El gran talent d’Ariosto s’admira en la facilitat amb la que pasa contínuament dels elements seriosos als festius, dels festius als greus i dels greus als sublims. Ell va i ve de les descripcions terribles a les pintures més voluptuoses, i d’aquestes pintures a la més sabia moral. Lo que hi ha en ell més extraordinari, es el saber interessar el lector vivament pels seus herois i heroïnes, no obstant que composen un número prodigiós en el seu poema.

En ell es troben molts altres esdeveniments que commouen, quantes son les aventures grotesques. El seu lector s’acostuma tan bé a aquesta varietat que passa d’un a l’altre  sense quedar-se absort. La seva poesia es, finalment, una pintura viva de la naturalesa amb totes les gràcies d’aquesta. Els poetes del seu temps treien les seves ficcions dels llibres de cavalleria i dels romanços, resultant d’aquí aquells estúpids episodis tan aliens de l’argument i aquelles faules.

Entre les seves obres més importants destaquen: Sàtires (1517-1525), La Cassària (1508) y El Nigromant (1520).

Orland Furiós

Orland Furiós és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532. El poema narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany (segles VIII i IX) que muntaven hipogrifs.

Orland Furiós és una continuació d'Orlando Innamorato de Matteo Maria Boiardo, tot i que es presenta d'un estil diferent, ja que no conserva els conceptes humanistes de la cavalleria errant. Cal destacar la quantitat d'al·legories i metàfores que conté, que són per demostrar la falsedat dels sentits i el judici de les persones.

Segons el poema, l'hipogrif procedeix d'unes muntanyes anomenades Rifeus: "molt més enllà d'aquells mars glaçats", assegura al poema. Bramanda, la bella neboda de Carlemany, busca Roger, el seu enamorat. Llavors, descobreix que ell és presoner d'un malvat fetiller que munta una estranya criatura voladora. Al final, Bramanda venç el fetiller i tots dos marxen muntats en aquella criatura, que és un hipogrif. En un altre episodi del poema, el cavaller Astulf puja a l'hipogrif, i aquest el porta fins al paradís; un cop allà, li dóna la llibertat i se n'acomiada.

En conclusió...

Es pot afirmar que Ludovico Ariosto és un dels escriptors més important i coneguts del Renaixement italià. La seva obra és important ja que és representativa de la literatura italiana en la literatura universal.

La obra, Orland Furiós, està considerada una de les millors obres de la literatura universal, i per tant, això dona prestigi a la literatura italiana i la seva cultura. Per tant, és un dels pilars fonamentals de la literatura italiana del Renaixement.