El Renaixement italià

Ludovico Ariosto és un dels escriptors més representatius del Renaixement italià. Aquest moviment s'inicia en l'era del Renaixement, un període de grans èxits i grans canvis culturals a Itàlia que s’estén des de finals del segle XIV fins al voltant del 1600, constituint la transició entre l'edat medieval i l'Europa moderna i també clàssica. 

Els orígens del moviment es poden situar a principis del segle XIV, principalment en la esfera literària, tot i que també es comença a detectar de forma notable algunes de les característiques fonamentals, com el mecenatge, l'intel·lectualisme i la curiositat per la cultura clàssica. No obstant això, molts aspectes de la cultura italiana seguiran en el seu estat medieval i el Renaixement no es desenvoluparà completament fins a finals del segle.

La paraula Renaixement té un significat explícit, que representa el renovat interès en la cultura de l'antiguitat clàssica. Els Renaixentistes consideren l'edat mitjana una etapa bàrbara i decadent, plena d'obscurantisme i irracionalitat. 

El Renaixement italià va començar a La Toscana, amb el centre a les ciutat de Florència i Siena. Després va tenir un fort impacte en Roma, que va ser ornamentada amb alguns edificis en l'estil antic, i després fortament reconstruïda pels papes del segle XVI.

Aquest moviment és ben conegut pels seus èxits culturals. Això inclou creacions literàries amb escriptors com Petrarca, Castiglione i Maquiavel, obres d'art de Miquel Àngel i Leonardo Da Vinci, i grans obres d'arquitectura, com la església de Santa María del Fiore a Florència i la Basílica de Sant Pere a Roma.