Obra

Ariosto va adquirir molta fama des d’un principi amb les seves Sàtires i després amb les seves cinc Comèdies, en les que hi ha un gran artifici poètic i verdadera força còmica, i les quals van ser representades amb èxit en repetides ocasions a la cort de Ferrara, que era llavors una de les més magnífiques d’Europa. Aquestes comèdies es comparaven, al publicar-les, amb Plaute i Terenci. La intitulada Els suposats va ser la més aplaudida i ho és encara a Itàlia.

Es va donar a conèixer també Ariosto amb alguns sonets, madrigals, balades, cançons, etc. El gran talent d’Ariosto s’admira en la facilitat amb la que pasa contínuament dels elements seriosos als festius, dels festius als greus i dels greus als sublims. Ell va i ve de les descripcions terribles a les pintures més voluptuoses, i d’aquestes pintures a la més sabia moral. Lo que hi ha en ell més extraordinari, es el saber interessar el lector vivament pels seus herois i heroïnes, no obstant que composen un número prodigiós en el seu poema.

En ell es troben molts altres esdeveniments que commouen, quantes son les aventures grotesques. El seu lector s’acostuma tan bé a aquesta varietat que passa d’un a l’altre  sense quedar-se absort. La seva poesia es, finalment, una pintura viva de la naturalesa amb totes les gràcies d’aquesta. Els poetes del seu temps treien les seves ficcions dels llibres de cavalleria i dels romanços, resultant d’aquí aquells estúpids episodis tan aliens de l’argument i aquelles faules.

Entre les seves obres més importants destaquen: Sàtires (1517-1525), La Cassària (1508) y El Nigromant (1520).